Aquesta setmana santa em marxat amb l’infantil B masculí del club a la localitat francesa de Montbrison, a jugar el tradicional torneig internacional, torneig que em feia especial il·lusió ja que hi havia estat en anteriors ocasions i la cosa començava molt bé amb la presentació dels equips que ens havien fet arribar…
http://youtu.be/O-V40f8Hz3k
Sortiem el divendres a les 6 del matí de Mataró, i després d’un llarg viatge, estavem al poliesportiu de Montbrison a les 17.00h. Allà ens esperaven les families adoptives dels jugadors, on notavem molts nervis des d’un primer moment ja que tots volien saber a quina casa els hi tocava anar.
A les 20.45 (horari champions), començavem la nostre participació en el torneig, els partits tenien una durada de 4 períodes de 6 minuts a temps parat, per tant era molt important començar els partits amb la màxima concentració possible. El primer partit el vam jugar contra el KKZ SEZANNA (Eslovènia), i després de molts nervis a l’inici dels dos primers períodes vam solventar-lo per el marcador de 66 a 29.

Dissabte al matí, vam haver de tornar a matinar per jugar el nostre segon partit. Els jugadors van arribar al pavelló amb cara de son, ja que la seva primera nit amb les “noves families” havia estat plena d’emocións. Aquesta vegada jugavem contra la SELECCIÓ DEL LOIRE (França) i vam aconseguir guanyar-lo per 55 a 35.
En el tercer partit ens jugavem la primera posició del grup ( i un accés fins les semifinals bastant més accesible, doncs els equips que hi havia a l’altre costat del quadre semblaven més perillossos ). Aquest tercer partit contra el CHORALE DU ROANNE (França) el teniem força controlat (+15 a mitja part), però una segona part protagonitzada per l’arbitre va fer que anessim perdent els papers i perdessim el partit definitivament per 44 a 48, i així doncs complicar-nos molt la resta d’encreuaments. D’aquesta manera també, tal i com publica el diari, s’asseguraven bastant que els 4 equips a semifinals fossin francesos.

Una hora després de la desfeta i quedant segons de grup, haviem de sobreposar-nos a tot el que ens havia passat i intentar fer un bon paper a 1/4 de final. Però al davant teniem un molt bon equip FC MULHOUSE (França) i en cap moment vam tenir forçes per competir aquest partit. El resultat final va ser de 36 a 55, així doncs havíem d’anar a jugar de la cinquena a la vuitena posició.
Diumenge al matí, vam jugar contra UPAB (França) i sabent del que ens jugavem i refets de la tarda anterior que haviem passat vam aconseguir fer un bon partit i impossar-nos per 45 a 29 i jugar per la cinquena i sisena posició.
Així doncs arribava l’últim partit del torneig i què millor que fer-ho contra un gran equip que el tenim a la nostre lliga, el CB CORNELLÀ. El partit va ser molt dur, amb diferents alternatives en el marcador i al final de tot amb el resultat ajustat vam aconseguir fer una bona defensa i emportar-nos el partit i la cinquena posició per el resultat final de 36 a 35.
Contents en el fons de com havia anat el torneig en línies generals vam anar cap a l’entrega de trofeus on a part de la desfilada dels equips van premiar la millor afició (segons el torneig la del Cornellà) però us puc ben assegurar que no va ser ni de bon tros com la nostre, ja que igual que em queixo quan no animen en terres catalanes… M’haig de treure el barret de com es van portar i animar en terres franceses, sensacional.


També en l’entrega de trofeus van donar-ne un de molt important per el BC MONTBRISON i per nosaltres també ! I és que la familia TEIXIDÓ era la seva participació en 4 generacions diferents, Pere, Jordi, Pau i Edu, moltíssimes felicitats a tots !!

M’agraderia comentar també un fet i és que en aquest torneig vam poder disfrutar d’un jugador frances a les files del ASCA RIEDISHEIM que sincerament és un jugador fora de lo normal, un base amb un futur impressionant, capaç de dirigir ell sol a tot un equip dins i fora la pista, impecable en el domini de la pilota, impecable en la lectura de joc, en fi, un jugador que m’atraveixo a dir que no he vist ni en categoria cadet !! però recordem que són preinfantils, ell es diu LUDOVIC BEYHURST (número 5).

Podeu consultar tota la informació del torneig a: http://www.bcmontbrison.org/documents/2012—PLANNING-INTERNATIONAL-16-Equipes.pdf
I per finalitzar aquest post, donar les gràcies a:
- Tots els pares i acompanyants de la nostre expedició cap a Montbrison, on ens ho em passat d’allò més bé convivint dins i fora les pistes.
- Totes les families adoptives que ens han fet emocionar un any més quan estem a casa seva.
- I sobretot a en Quim Verdura (el nostre delegat) per la seva dedicació cap a l’equip i a en Miguel Jimenez (el meu ajudant) per el suport que em dona tan en moments durs com dolços.
1,2,3 UNIÓ !!!